Retrat d'Ildefons Cerdà. Va néixer a, Centelles 23 de desembre de 1815 i va morir a Caldas de Besaya, Cantàbria, el 21 d'agost de 1876, fou un enginyier, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític,...Un home polifacètic que va escriure la Teoria General de la Urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com Pla Cerdà , i que va crear l'actual barri de l' Eixample.
L’eixample de Cerdà:
El 1858 acaba la prohibició de construir fora de la muralla de Barcelona. Un any més tard, l'Ajuntament convoca un concurs públic per premiar el millor projecte d'eixample. El projecte guanyador, de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias és finalment desbancat pel de l'enginyer Ildefons Cerdà, molt més innovador i que obté el suport del govern. L'eixample de Cerdà s'estructura en un tramat d'illes ortogonals que combinen habitatges i espais verds. El seu racionalisme i una radical voluntat igualitarista en fan un projecte original i únic, que només l'especulació ha emmascarat amb posterioritat.
Aquí teniu ( fotografia de dalt) el projecte tal i com el va pensar en Cerdà: com veieu en el projecte original les illes de cases no eren tancades com ara, sinó que eren obertes amb patis interiors. La forma actual de l’Eixample és conseqüència de l’especulació urbanística.
Imatge actual de l'Eixample, molt més urbanitzada que en el projecte Cerdà.
Hem de pensar que amb aquest projecte Cerdà va ser molt visionari, va pensar que la ciutat a la llarga necessitaria uns carrers més amples per acollir l’augment del trànsit ( en l’època del Cerdà no hi havien cotxes, ell pensava en els tramvies). Un altre aspecte innovador van ser els xamfrans. Els Xamfrans retallen les illes de cases (mançanes) quadrades i les converteixen en octogonals, així permeten una major visibilitat dels carrers per part dels conductors.
Imatge dels visionaris Xamfrans de l'Eixample.