dimarts, 2 de juny del 2009
Evolució del nombre d'habitants a Espanya i Catalunya
| Evolució demogràfica |
| Catalunya. |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Evolució demogràfica |
| Catalunya. |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Evolució demogràfica |
| Espanya. |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Evolució demogràfica |
| Espanya. |
| |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
- 1890- 1 millon.
- 1900- 1,4 millones.
- 1910- 1,8 millones.
- 1920- 2,5 millones.
- 1930- 3,4 millones.
- 1940- 4,6 millones.
- 1950- 6,3 millones.
- 1960- 8,1 millones.
- 1970- 11,5 millones.
- 1980- 16,6 millones.
- 1990- 24,4 millones.
- 2000- 30 millones.
Amb les dades oficials de l'Idescat (Institut d'estadística de Catalunya) de l'evolució de la població de Catalunya i Espanya en els períodes 1857-2008:
1. Confeccioneu tres gràfics d'evolució lineal amb l' Excel de la població de Catalunya , de la població d'Espanya i de la població de Kènia.
2. Quina és la tendència de la població d'Espanya i Catalunya? Quina mitjana anual de creixement tenen?
3. Compareu el creixement de la població d'Espanya amb el creixement de la població de Kènia. Quines diferències hi veieu? Per què creieu que el creixement de Kènia a partir del 1970 és tant ràpid?
Fotografies Crack del 29.
dilluns, 1 de juny del 2009
La Brossa Espacial
La brossa espacial està formada per quasi qualsevol cosa, que pot anar des d'etapes senceres d'un coet o satèl·lits fora de servei, fins a fragments d'explosions, capes de pintura, residus provinents dels acceleradors sòlids, líquid refrigerant de satèl·lits amb generadors nuclears i altres petites partícules.
D'acord amb el llibre d'Edward Tufte Envisioning Information, entre els objectes considerats com brossa espacial es troba un guant que l'astronauta Edward H. White va perdre en la primera activitat extravehicular (E.V.A.) americana, una càmera de fotos perduda per Michael Collins prop de la Gemini 10, bosses d'escombraries, una clau anglesa i un raspall de dents. Sunita Williams de la missió STS-116 també va perdre un càmera de fotos durant una activitat extravehicular. La majoria d'aquest objectes inusuals acaben reentrant a l'atmòsfera de la terra en poques setmanes degut a les òrbites en les que van ser deixats anar i a causa de la seva mida reduïda. Coses com aquestes no representen la part més important del problema de la desferra espacial. Unes 100 tones de fragments creats per uns 200 incidents continuen en òrbita. La majoria de la brossa espacial es concentra en òrbites terrestres baixes (LEO), tot i que tmabé se'n poden trobar més enllà de les òrbites geosíncrones.
La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les colisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl·lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procès (sindrome de Kessler). Darrerament algunes naus espacials, com l'Estació Espacial Internacional, s'han blindat per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Els astronautes quan realitzen treballs al exterior d'aquests complexes expacial també poden ser vulnerables a aquests impactes. Oficialment la primera maniobra del transbordador espacial americà (Space Shuttle) per evitar la colisió amb un fragment de brossa espacial es va produïr durant la missió STS-48 al setembre del 1991. Va caldre una ignició de 7 segons dels motor de la nau (Reaction Control System) per tal d'esquivar un troç de ferralla del satèl·lit Kosmos 955.
Boires de partícules molt petites no són tant perilloses com les comentades, pero poden causar força mal per l'erosió que provoquen sobre les superfícies impactades.
diumenge, 31 de maig del 2009
Un estudi de 'Science' afirma que els incendis causen el 20% de les emissions d'efecte hivernacle

(text extret íntegrament de la web: Diari Forestal)
dimarts, 26 de maig del 2009
Els entramats urbans
Agafem per exemple una imatge del casc antic de Barcelona:
Veiem clarament la diferència contrastada entre l'entramat urbà del casc antic de Barcelona ( part encerclada en vermell a la imatge superior) i l'entramat en quadrícula i regular de l'eixampla de Cerdà.En el casc antic de Barcelona es veu clarament que no hi va haver cap mena de planificació urbana: són carrers estrets i intricats amb alguns culs de sac ( carrers sense sortida). La línia vermella marca clarament la Barcelona medieval intramuralles (dins de les muralles).
A mitjans del segle XIX la ciutat trenca les seves muralles ( metafòricament) i s'organitza d'una manera ordenada i planificada. Es pot dir que amb Ildefons Cerdà neix l'urbanisme modern. L'urbanisme a de tenir visió de futur, i sobretot, pensar en el benestar dels seus ciutadans i en la facilitació de la comunicació dins de la pròpia ciutat.
dilluns, 25 de maig del 2009
Web interessant per estudiar la Unió Europea

Doncs sí, ja sé que aquest tema és un dels temes que més us agraden de l'assignatura de Geografia... Per aquest motiu us afegeixo aquest enllaç que trobo que ajudarà a estudiar i a intentar pair-lo una mica millor. Aquí teniu l'enllaç: La Unió Europea.
dimarts, 19 de maig del 2009
La patologia del comerç
Actualment hi ha molta gent que és una ecologista convençuda, però que ignorant-ho o no, no sap que té accions comprades a una empresa que està hipotecant el futur ambiental i econòmic d'alguna part del planeta.
Vivim en un món on els diners estan per sobre de la resta de les coses, està en la nostres mans canviar aquesta realitat.

