El món a l'abast de la mà

El veritable mida d'Àfrica

2010-10-14T12:09:00.005+03:00

Els procesos que s'amagen dins de les accions quotidianes

2010-10-06T12:46:00.003+03:00

Röyksopp - Remind Me
Cargado por hushhush112. - Ver los videos de música recién destacados.

Activitat:

Agafa algun dels procesos quotidians que surten en aquest videoclip i intentar descriure'l pas per pas. Ex: Quan tirem de la cadena del bany, quin procés segueixen els desperdicis?

Yelowstone, molt més que un parc natural

2009-09-03T18:07:00.007+03:00

Font: Il.lustració del National Geographic.

Tots coneixem aquest parc natural que es troba als EUA, sobretot arrel dels seus impressionants guèisers. Que és una zona volcànicament activa no ens ha de sorprendre, ja que tots sabem perquè es produeixen els guèisers... Però ara fa poc va sortir en el Nathional Geographic un article impressionant sobre el que realment amaga aquest parc natural. He de dir que la primera vegada que vaig sentir aquesta sorprenent notícia va ser llegint el llibre: Una breve història de casi todo ( Bill Bryson). Un llibre molt recomanable!!

Moltes vegades les pel·lícules catastrofistes ens parlen de perills externs: extraterrestres, asteroides que impacten contra la terra, cometes... Però jo pregunto: per què el perill sempre a de venir de fora? Doncs llegiu aquest article i veureu que la terra també amaga perills per l'ésser humà. Potser l'extinció dels dinosaures no hagi estat produïda per un asteroide? Qui sap si una super erupció volcànica en va ser la conseqüència, o tanmateix un virus ( ara que és un tema de moda).

Article del National Geographic: El gran volcà

Amb el menjar no s'hi juga

2009-06-09T21:23:00.004+03:00

Per visualitzar el vídeo cliqueu aquí: Amb el menjar no s'hi juga.

Sinopsi:

"El mes de juliol, els preus dels cereals bàsics -blat, arròs, blat de moro,...- en el mercat mundial estaven pels núvols. A moltes capitals del Tercer Món hi va haver revoltes pel menjar, amb morts i ferits. Una cimera de la FAO a Roma va convocar molts líders mundials preocupats per la crisi alimentària.

En les últimes setmanes, els preus internacionals del menjar han tornat a baixar a nivells "normals". Però la FAO, amb motiu del Dia Mundial de l'Alimentació insisteix que la fam al món continua creixent. Aquesta potser és una crisi que no fa tants titulars com la financera o la del petroli, però és la més cruel, perquè la vida de moltes persones està en risc.

El "30 minuts" examina en profunditat aquesta situació en tres escenaris. En primer lloc, entrem en els sectors productor i consumidor de Catalunya, a través de diversos protagonistes. Un ramader que ha de tancar la granja de vedells perquè el preu del pinso fa que tingui pèrdues; un pagès cerealista que malgrat els preus rècord que li paguen es queixa del preu del gasoil i de la sequera; un mileurista que no arriba a final de mes. A més, assistirem al mercat de cereals de Barcelona, on els professionals del comerç de gra ens expliquen com se'n surten enmig de les pujades i baixades espectaculars del mercat.

També anirem a la cimera de la FAO, on a través de dos personatges entrarem en el debat de les causes i les solucions del problema d'àmbit mundial. Josep Maria Sumpsi és un català que és subdirector de la FAO i que ha de fer equilibris polítics entre les posicions dels diferents governs que tenen interessos oposats. Paul Nicholson és un militant del moviment alternatiu Via Campesina, que va ser expulsat de la cimera per protestar contra les multinacionals del comerç d'aliments.

Finalment, examinarem el cas de Guatemala, un país que concentra moltes de les paradoxes i problemes que enfronta l'agricultura al món. És un gran país exportador d'aliments, però també és un dels que tenen uns nivells més alts de desnutrició infantil. La distribució de la terra és molt desigual, entre grans empreses i petits agricultors. Els fenòmens lligats al canvi climàtic solen afectar les collites. Per postres, l'expansió dels conreus d'agrocombustibles està encongint la superfície que es dedica a cultivar aliments.

Quines solucions hi ha? Més liberalització del comerç o mes proteccionisme? Més tecnologia o més reformes agràries? Agrocombustibles, sí o no?

Totes aquestes històries humanes i debats polítics serveixen per il·luminar un panorama complicat. Mentre hi ha especuladors que juguen amb el preu del menjar, molta gent, tant del món rural com de les perifèries urbanes, no pot comprar el mínim que necessita per viure.

"Amb el menjar no s'hi juga" és una producció de TVC/30 minuts. Un reportatge de Carles Guàrdia, Quico Concellón i Lourdes Guiteras. Producció, Roser Costa. Imatge, Josep M. Domènech i Ferran Prat. Muntatge, Roser Cucurella."

Totes les exportacions del 2008 per països

2009-06-03T13:20:00.009+03:00

Aquí teniu una taula amb el total d'exportacions ( productes d'un país que ven a fora de les seves fronteres)dels països del món.

PAIS	PESO (Miles de Kgs.)	VALOR (Miles de euros)	NUM. OPERACIONES
AFGANISTAN	2.663,2	7.656,3	430
ALBANIA	138.048,3	42.345,7	3.000
ALEMANIA	9.039.767,1	19.899.605,9	535.700
ANDORRA	1.038.428,5	896.575,2	583.999
ANGOLA	286.283,6	468.154,5	5.329
ANGUILLA	285,4	98,1	18
ANTARTIDA	67,8	509,4	11
ANTIGUA Y BARBUDA	3.029,5	1.942,4	295
ANTILLAS NEERLANDESAS	75.576,8	50.093,9	1.675
ARABIA SAUDI	870.535,3	970.493,4	85.530
ARGELIA	2.656.866,4	2.112.846,7	41.581
ARGENTINA	377.749,9	695.101,7	38.239
ARMENIA	13.910,8	16.785,5	1.380
ARUBA	1.644,2	4.038,9	682
AUSTRALIA	206.635,6	1.033.068,7	33.963
AUSTRIA	418.648,4	1.412.463,8	70.303
AZERBAIYAN	10.631,2	23.191,1	1.349
BAHAMAS	496.684,1	46.343,0	1.009
BAHREIN	43.707,7	69.068,9	34.052
BANGLADESH	46.760,6	59.896,0	1.777
BARBADOS	2.969,7	4.020,4	401
BELGICA	3.459.623,5	5.617.499,2	214.328
BELICE	958,7	6.652,2	586
BENIN	170.488,6	47.557,5	2.317
BERMUDAS	57.310,4	3.254,3	337
BHUTAN	14,0	32,4	4
BIELORRUSIA (BELARUS)	49.289,8	71.724,5	6.175
BOLIVIA	22.411,6	35.346,7	4.985
BOSNIA-HERZEGOVINA	33.546,3	41.465,7	6.154
BOTSUANA	408,3	3.539,8	75
BRASIL	980.049,2	1.621.868,2	59.100
BRUNEI	1.218,8	7.980,6	127
BULGARIA	163.870,9	297.615,3	24.383
BURKINA FASO	18.788,0	24.365,2	918
BURUNDI	259,9	1.199,5	76
CABO VERDE	12.363,9	43.415,5	6.970
CAMBOYA (KAMPUCHEA)	3.274,9	2.636,8	174
CAMERUN	208.583,6	46.191,7	2.625
CANADA	398.576,3	848.002,8	121.324
CHAD	2.048,0	3.261,1	158
CHILE	258.938,2	610.708,9	52.197
CHINA	1.883.144,8	2.168.551,7	127.215
CHIPRE	380.610,9	321.798,4	32.509
CIUDAD DEL VATICANO	4,5	99,6	35
COLOMBIA	277.528,2	401.107,3	58.554
COMORAS	4.271,0	2.306,0	66
CONGO (REPUBLICA DEMOCRATICA), ANTES ZAIRE	22.194,9	18.418,8	950
CONGO (REPUBLICA)	45.261,5	45.160,2	1.548
COREA DEL NORTE	28.072,2	17.087,2	72
COREA DEL SUR	235.272,2	573.126,9	37.431
COSTA DE MARFIL (COTE D' IVOIRE)	645.449,3	102.019,0	4.006
COSTA RICA	46.716,5	96.553,3	27.661
CROACIA	181.237,4	288.200,5	54.325
CUBA	341.271,4	784.897,7	33.826
DINAMARCA	740.087,5	1.415.903,6	52.500
DOMINICA	55,8	1.639,9	30
ECUADOR	97.802,6	187.170,1	11.755
EGIPTO	493.856,5	668.385,5	17.545
EL SALVADOR	22.676,2	44.061,5	29.788
EMIRATOS ARABES UNIDOS	917.808,9	1.178.175,3	140.404
ERITREA	104,8	626,7	32
ESLOVAQUIA	239.749,7	472.313,3	29.815
ESLOVENIA	200.256,8	435.023,5	25.990
ESTADOS UNIDOS DE AMERICA	4.936.148,8	7.693.058,0	377.028
ESTONIA	76.950,2	104.781,3	14.170
ETIOPIA	11.161,6	22.048,4	616
FILIPINAS	89.875,7	136.418,7	25.404
FINLANDIA	331.512,0	590.936,5	35.618
FIYI	31,3	436,7	51
FRANCIA	19.500.555,9	34.209.720,3	1.085.271
GABON	44.981,1	38.156,1	1.875
GAMBIA	21.273,6	9.756,9	1.197
GEORGIA	35.681,0	33.250,3	2.452
GHANA	252.660,0	88.334,2	4.813
GIBRALTAR	2.909.475,0	1.080.836,1	145.357
GRANADA	271,3	395,1	56
GRECIA	1.652.829,3	2.311.425,1	128.237
GROENLANDIA	34,0	186,3	21
GUAM	115,2	1.752,5	186
GUATEMALA	77.938,8	115.987,7	34.858
GUINEA	233.891,1	70.644,8	2.357
GUINEA BISSAU	2.329,4	3.235,1	344
GUINEA ECUATORIAL	102.115,0	144.514,0	13.451
GUYANA	718,7	1.016,6	91
HAITI	9.363,8	7.687,0	497
HONDURAS	27.079,2	56.191,4	6.443
HONG KONG	288.656,1	570.195,5	74.736
HUNGRIA	338.889,9	1.073.007,1	60.794
INDIA	397.478,1	768.497,4	27.522
INDONESIA	74.015,6	199.677,8	36.841
IRAN	197.937,3	466.215,9	7.628
IRAQ	22.032,8	27.265,4	899
IRLANDA	1.108.961,7	890.933,4	62.586
ISLA BOUVET	1,3	2,3	2
ISLA CHRISTMAS	18,6	17,2	13
ISLANDIA	79.982,4	34.748,7	24.768
ISLAS CAIMAN	24.661,3	37.452,7	248
ISLAS COOK	8,4	31,4	10
ISLAS FEROES	11.752,1	2.433,6	176
ISLAS MALVINAS (FALKLAND)	8.633,0	6.740,7	254
ISLAS MARIANAS DEL NORTE	0,8	244,3	80
ISLAS MARSHALL	17.885,9	3.415,2	191
ISLAS MENORES ALEJADAS DE EEUU	0,4	7,2	3
ISLAS SALOMON	42,7	603,8	69
ISLAS TURCAS Y CAICOS	784,5	350,5	56
ISLAS VIRGENES (EE.UU)	235,6	1.051,9	124
ISLAS VIRGENES (G.B)	11.468,6	12.716,6	150
ISLAS WALLIS Y FUTUNA	48,2	18,4	2
ISRAEL	492.686,7	785.774,8	67.154
ITALIA	9.457.393,7	15.074.045,9	521.658
JAMAICA	24.322,8	42.203,4	1.964
JAPON	419.834,7	1.485.709,9	108.073
JORDANIA	146.056,2	123.336,7	47.175
KAZAJSTAN	14.283,9	63.883,3	3.390
KENIA	28.078,1	46.508,0	2.266
KIRGUISTAN	1.933,7	2.376,9	248
KIRIBATI	0,0	2,1	1
KOSOVO (ANT. EN SERBIA Y MONTENEGRO)	15.959,9	6.639,9	844
KUWAIT	154.561,4	197.821,6	58.345
LAOS	101,0	365,6	31
LESOTHO	0,5	152,8	7
LETONIA	75.679,9	113.298,0	16.016
LIBANO	193.225,3	195.009,8	61.623
LIBERIA	132.465,8	28.637,2	932
LIBIA	281.914,2	248.101,3	5.184
LIECHTENSTEIN	4.010,1	4.307,9	754
LITUANIA	218.588,2	294.194,8	24.854
LUXEMBURGO	100.508,9	233.858,7	13.905
MACAO	1.243,6	6.722,5	16.758
MACEDONIA	18.123,5	27.113,2	2.508
MADAGASCAR	16.682,7	16.287,1	1.366
MALASIA	135.600,8	242.293,4	35.958
MALAWI	774,2	1.533,0	70
MALDIVAS (ISLAS)	532,4	1.338,3	280
MALI	22.469,5	22.131,8	1.256
MALTA	106.131,1	118.544,4	17.760
MARRUECOS	2.464.595,5	3.642.031,0	279.817
MAURICIO	29.699,6	43.658,5	3.255
MAURITANIA	214.980,8	85.567,7	6.064
MAYOTTE	1.286,3	2.895,0	670
MEXICO	1.274.939,5	2.780.952,1	243.180
MICRONESIA	4,9	246,7	6
MOLDAVIA (MOLDOVA)	11.902,1	16.181,7	1.749
MONGOLIA	301,3	5.302,2	106
MONTENEGRO (ANT. EN SERBIA Y MONTENEGRO)	29.004,8	24.591,4	9.297
MONTSERRAT	69,6	71,2	8
MOZAMBIQUE	11.061,8	22.949,8	849
MYANMAR (ANTIGUAMENTE BIRMANIA)	768,0	2.592,8	102
NAMIBIA	14.692,0	15.036,2	1.136
NAURU	0,0	0,2	1
NEPAL	2.290,1	3.326,5	303
NICARAGUA	7.689,0	41.600,2	1.555
NIGER	4.594,0	4.989,9	234
NIGERIA	681.214,2	236.670,7	10.354
NORUEGA	1.148.339,7	992.513,4	83.503
NUEVA CALEDONIA Y DEPENDENCIAS	7.010,6	16.265,9	2.997
NUEVA ZELANDA	55.582,1	126.556,0	7.505
OMAN	63.958,8	90.797,3	21.062
PAISES BAJOS	4.639.053,8	5.901.519,5	202.967
PAISES Y TERRITORIOS NO DETERMI. EXTRA	2.999.329,5	2.428.302,0	493.028
PAISES Y TERRITORIOS NO DETERMI. INTRACO	454.257,2	448.261,5	14.270
PAKISTAN	69.612,6	91.823,7	4.844
PALAOS	1,6	19,0	1
PANAMA	266.635,7	218.435,6	30.519
PAPUA NUEVA GUINEA	134,4	702,6	52
PARAGUAY	15.374,5	30.220,4	2.861
PERU	131.919,3	254.171,6	17.965
PITCAIM	2,2	11,1	2
POLINESIA FRANCESA	5.614,8	14.349,5	2.328
POLONIA	1.771.404,4	2.679.104,7	119.157
PORTUGAL	14.958.918,0	16.545.351,1	1.331.863
QATAR	80.689,0	261.394,0	53.210
REINO UNIDO	8.129.591,5	13.217.944,5	341.489
REPUBLICA CENTROAFRICANA	12.419,8	8.689,4	108
REPUBLICA CHECA	806.787,3	1.445.810,3	75.838
REPUBLICA DOMINICANA	246.853,0	344.830,3	34.593
RUANDA	1.082,1	6.608,7	178
RUMANIA	566.609,4	1.049.614,5	49.251
RUSIA	1.119.302,2	2.835.624,5	249.704
SAMOA	1.772,3	1.659,2	14
SAMOA AMERICANA	88,8	767,0	59
SAN CRISTOBAL Y NIEVES (SAINT KITTS Y NEVIS)	7.009,2	2.773,3	42
SAN MARINO	4.554,1	11.164,3	753
SAN PEDRO Y MIQUELON	12,1	93,4	29
SAN VICENTE Y LAS GRANADINAS	1.034,3	1.397,7	132
SANTA ELENA Y DEPENDENCIAS	8.850,5	6.114,7	3
SANTA LUCIA	284,6	504,5	115
SANTO TOME Y PRINCIPE	415,7	138,6	31
SENEGAL	344.421,3	144.608,0	7.271
SERBIA (ANT. EN SERBIA Y MONTENEGRO)	59.293,2	130.303,3	56.892
SEYCHELLES Y DEPENDENCIAS	47.572,9	65.795,0	1.549
SIERRA LEONA	72.951,1	7.497,8	265
SINGAPUR	211.747,1	378.251,2	63.088
SIRIA	245.353,3	206.080,3	6.291
SOMALIA	95,3	40,6	7
SRI LANKA	9.915,2	26.528,0	1.897
SUAZILANDIA	161,1	608,6	51
SUDAFRICA	209.154,5	648.322,3	34.360
SUDAN	15.333,8	22.629,5	740
SUECIA	898.831,7	1.641.877,1	73.498
SUIZA	503.743,1	2.545.065,3	235.224
SURINAM	8.675,1	2.981,9	298
TAILANDIA	134.502,2	339.926,0	40.431
TAIWAN	130.076,3	274.830,5	14.141
TANZANIA	19.498,6	18.254,0	1.064
TAYIKISTAN	1.257,2	587,6	19
TERRITORIO PALESTINO OCUPADO	502,8	3.576,0	88
TIMOR ORIENTAL	31,9	139,5	11
TOGO	275.012,0	45.544,5	1.274
TOKELAU	0,0	0,7	1
TONGA	0,1	2,3	1
TRINIDAD Y TOBAGO	14.805,1	37.713,5	1.203
TUNEZ	628.980,3	691.859,3	53.070
TURKMENISTAN	879,0	5.986,4	60
TURQUIA	1.501.386,6	2.988.527,6	180.001
TUVALU	5,2	10,7	1
UCRANIA	239.512,5	408.997,1	35.198
UGANDA	13.880,5	10.240,0	739
URUGUAY	53.713,0	104.908,9	18.429
UZBEKISTAN	2.997,8	9.669,7	872
VANUATU	46,3	1.615,3	133
VENEZUELA	676.124,1	647.248,0	86.720
VIETNAM	62.583,0	106.106,1	4.617
YEMEN	34.718,1	29.165,9	1.137
YIBUTI	4.625,8	6.932,9	323
ZAMBIA	618,6	2.606,8	158
ZIMBABUE	347,5	2.028,3	117
T O T A L	129.283.609,5	188.184.388,1	10.509.121

Activitats:

Fes una llista dels 20 països que més exporten i localitza'ls en un mapa mundi. Ara fes el mateix amb els països que menys exporten. Quines semblances o característiques trobes en cada grup? On es localitzen majoritariament els països menys exportadors? Per què creus què passa això?

Barcelonès ( Catalunya des de l'aire)

2009-06-02T22:08:00.000+03:00

Evolució del nombre d'habitants a Espanya i Catalunya

2009-06-02T21:15:00.020+03:00

Evolució demogràfica

Catalunya.

	2008	2007	2006	2005	2004	2003	2002	2001	2000

Població	7.364	7.211	7.135	6.995	6.813	6.704	6.506	6.361	6.262
Índex	374,6	366,8	362,9	355,8	346,6	341,0	330,9	323,6	318,5

Evolució demogràfica

Catalunya.

	1999	1998	1996	1991	1981	1940	1900	1857

Població	6.209	6.148	6.090	6.059	5.956	2.891	1.966	1.625
Índex	315,8	312,7	309,8	308,2	303,0	147,0	100,0	82,7

Evolució demogràfica

Espanya.

	2008	2007	2006	2005	2004	2003	2002	2001	2000

Població	46.158	45.201	44.709	44.109	43.198	42.717	41.838	41.117	40.500
Índex	247,9	246,9	246,1	242,8	237,8	235,1	230,3	226,3	222,9

Evolució demogràfica

Espanya.

	1999	1998	1996	1991	1981	1940	1900	1857

Població	40.202	39.853	39.669	38.872	37.683	26.016	18.618	15.456
Índex	221,3	219,4	218,3	214,0	207,4	143,2	100,0	85,1

Evolució demogràfica de Kènia:

1890- 1 millon.
1900- 1,4 millones.
1910- 1,8 millones.
1920- 2,5 millones.
1930- 3,4 millones.
1940- 4,6 millones.
1950- 6,3 millones.
1960- 8,1 millones.
1970- 11,5 millones.
1980- 16,6 millones.
1990- 24,4 millones.
2000- 30 millones.

Amb les dades oficials de l'Idescat (Institut d'estadística de Catalunya) de l'evolució de la població de Catalunya i Espanya en els períodes 1857-2008:

1. Confeccioneu tres gràfics d'evolució lineal amb l' Excel de la població de Catalunya , de la població d'Espanya i de la població de Kènia.
2. Quina és la tendència de la població d'Espanya i Catalunya? Quina mitjana anual de creixement tenen?
3. Compareu el creixement de la població d'Espanya amb el creixement de la població de Kènia. Quines diferències hi veieu? Per què creieu que el creixement de Kènia a partir del 1970 és tant ràpid?

Fotografies Crack del 29.

2009-06-02T19:35:00.001+03:00

La Brossa Espacial

2009-06-01T21:51:00.002+03:00

Simulació de la brossa espacial que envolta el nostre planeta.

La brossa espacial està formada per quasi qualsevol cosa, que pot anar des d'etapes senceres d'un coet o satèl·lits fora de servei, fins a fragments d'explosions, capes de pintura, residus provinents dels acceleradors sòlids, líquid refrigerant de satèl·lits amb generadors nuclears i altres petites partícules.

D'acord amb el llibre d'Edward Tufte Envisioning Information, entre els objectes considerats com brossa espacial es troba un guant que l'astronauta Edward H. White va perdre en la primera activitat extravehicular (E.V.A.) americana, una càmera de fotos perduda per Michael Collins prop de la Gemini 10, bosses d'escombraries, una clau anglesa i un raspall de dents. Sunita Williams de la missió STS-116 també va perdre un càmera de fotos durant una activitat extravehicular. La majoria d'aquest objectes inusuals acaben reentrant a l'atmòsfera de la terra en poques setmanes degut a les òrbites en les que van ser deixats anar i a causa de la seva mida reduïda. Coses com aquestes no representen la part més important del problema de la desferra espacial. Unes 100 tones de fragments creats per uns 200 incidents continuen en òrbita. La majoria de la brossa espacial es concentra en òrbites terrestres baixes (LEO), tot i que tmabé se'n poden trobar més enllà de les òrbites geosíncrones.

La preocupació que genera la brossa espacial està creixent en els darrers anys, ja que les colisions a velocitats orbitals poden causar greus avaries en satèl·lits operatius a la vegada que poden produir encara més ferralla descontrolada en el procès (sindrome de Kessler). Darrerament algunes naus espacials, com l'Estació Espacial Internacional, s'han blindat per intentar lluitar contra aquests impactes, o com a mínim, intentar minimitzar-los. Els astronautes quan realitzen treballs al exterior d'aquests complexes expacial també poden ser vulnerables a aquests impactes. Oficialment la primera maniobra del transbordador espacial americà (Space Shuttle) per evitar la colisió amb un fragment de brossa espacial es va produïr durant la missió STS-48 al setembre del 1991. Va caldre una ignició de 7 segons dels motor de la nau (Reaction Control System) per tal d'esquivar un troç de ferralla del satèl·lit Kosmos 955.

Boires de partícules molt petites no són tant perilloses com les comentades, pero poden causar força mal per l'erosió que provoquen sobre les superfícies impactades.

Un estudi de 'Science' afirma que els incendis causen el 20% de les emissions d'efecte hivernacle

2009-05-31T20:53:00.003+03:00

Els incendis forestals, a banda de provocar desforestació, serien els responsables d'una cinquena part de les emissions de gasos d'efecte hivernacle associades a l'activitat humana que provoquen l'escalfament global. Aquestes dades formen part d'un estudi de la Universitat de Tasmània publicat a la prestigiosa revista Science.

Els investigadors de la universitat australiana han analitzat a escala global els efectes del foc als ecosistemes, la biodiversitat, els embornals de carboni i el clima. En aquest sentit pronostiquen que si el clima canvia els seus patrons la capacitat de controlar els incendis disminuirà de manera significativa.

(text extret íntegrament de la web: Diari Forestal)

Els entramats urbans

2009-05-26T21:59:00.006+03:00

Els entramats de les ciutats ens diuen moltes coses, tant de la història de la mateixa ciutat, com de la mentalitat de la gent que els va realitzar. Així, la ciutat de Barcelona conté en la forma dels seus carrers i les seves cases, la història de la ciutat i les seves gents.

Agafem per exemple una imatge del casc antic de Barcelona:

Veiem clarament la diferència contrastada entre l'entramat urbà del casc antic de Barcelona ( part encerclada en vermell a la imatge superior) i l'entramat en quadrícula i regular de l'eixampla de Cerdà.

En el casc antic de Barcelona es veu clarament que no hi va haver cap mena de planificació urbana: són carrers estrets i intricats amb alguns culs de sac ( carrers sense sortida). La línia vermella marca clarament la Barcelona medieval intramuralles (dins de les muralles).

A mitjans del segle XIX la ciutat trenca les seves muralles ( metafòricament) i s'organitza d'una manera ordenada i planificada. Es pot dir que amb Ildefons Cerdà neix l'urbanisme modern. L'urbanisme a de tenir visió de futur, i sobretot, pensar en el benestar dels seus ciutadans i en la facilitació de la comunicació dins de la pròpia ciutat.

Segment de l'eixampla: tipus d' entramat en quadrícula o reticular.

Web interessant per estudiar la Unió Europea

2009-05-25T22:11:00.003+03:00

Doncs sí, ja sé que aquest tema és un dels temes que més us agraden de l'assignatura de Geografia... Per aquest motiu us afegeixo aquest enllaç que trobo que ajudarà a estudiar i a intentar pair-lo una mica millor. Aquí teniu l'enllaç: La Unió Europea.

La patologia del comerç

2009-05-19T22:30:00.002+03:00

Quan a la borsa de Nova York es realitzen transaccions econòmiques, es mouen els diners amb l'objectiu d'obtenir el màxim benefici. Els brokers només veuen diners, no pensen en les conseqüències ambientals o humanes negatives que està causant l' empresa a la qual inverteixen en la compra d' accions.

Actualment hi ha molta gent que és una ecologista convençuda, però que ignorant-ho o no, no sap que té accions comprades a una empresa que està hipotecant el futur ambiental i econòmic d'alguna part del planeta.

Vivim en un món on els diners estan per sobre de la resta de les coses, està en la nostres mans canviar aquesta realitat.

Estat dels aqüífers españols

2009-05-19T22:22:00.001+03:00

Com s'extreu el petroli?

2009-05-19T22:17:00.001+03:00

Les grans ciutats de la humanitat són només punts de llum des de l'espai

2009-05-19T22:01:00.009+03:00

Les capitals europees es distingeixen clarament des de l'espai en una nit clara i serena.

Sou capaços de distingir més capitals o ciutats del món en aquestes altres imatges de la terra de nit? A veure com esteu de geografia...

L'aigua potable al món

2009-05-19T21:24:00.003+03:00

L'aigua potable és fonamental per a viure. La situació de pobresa de moltes persones del món està estretament vinculada al seu accés a l'aigua i a la qualitat de la mateixa. La qualitat de l'aigua afecta directament a la salut de les persones.

El dret a l'aigua és un prerequisit pels drets humans. Sense aigua neta no podem tenir bona salut.

Dades sobre salut i aigua:

Más de 1.500 milions de persones no tenen accés a aigua potable. És a dir, una de cada 5 persones al món no té accés a aigua potable.

Uns 1.700 milions de persones ingereixen aigua en condicions inadequades.

Prop de 2.500 milions de persones manquen d'accés a tractament sanitari. Aquesta xifra suposa una de cada tres persones del món.

De cada 3 malalties del món, una és originada per problemes relacionats amb la qualitat de l'aigua.

Cada any, més de 5 milions de persones moren per malalties relacionades amb l'aigua.

L'OMS estima que el 80 % de les malalties al món estan relacionades amb la qualitat de l'aigua.

Cobertura de subministrament d'aigua
(accés total el 2002)
91-100% …… No es disposa de dades

En resum: Un terç de la població mundial sofreix escassetat d'aigua i/o falta de tractament sanitari.

Per eradicar la pobresa és necessari un millor accés a l'aigua, una bona gestió de l'aigua i accés a l'educació.

(Text extret de la web d' Intermón Oxfam.)

Teoria de la Tectònica de Plaques

2009-05-19T20:57:00.005+03:00

Aquesta teoria parteix de la base que la litosfera ( part més externa de la "pell" de la terra), no és una capa homogènia, sinó que és una superfície dividida en plaques que estan disposades com les peces d'un puzzler. Per sota d'aquesta tenim una superfície menys densa ( el mantell) i per aquest motiu aquestes plaques estan en moviment.

Hi han dos tipus de moviments entre les plaques:

Esquema general de diferents tipus de volcanisme associat al moviment de les plaques tectòniques (per veure la imatge més gran i amb més definició cliqueu a sobre).

Divergents. Són límits en els quals les plaques se separen unes de les altres i, per tant, emergeix el magma des de les regions més profundes. És el cas de la dorsal meso-atlàntica formada per la separació de les plaques d'Euràsia i Amèrica del Nord i les de l'Àfrica i Sud-amèrica.
Convergents. Són límits en els quals una placa xoca contra una altra, formant una zona de subducció, en què la placa oceànica s'enfonsa sota la placa continental, o un cinturó orogènic en el cas que les plaques xoquin i pateixin fenòmens de compressió. Són coneguts també com a "vores actives".

Mapa de les plaques tectòniques que conformen l'escorça terrestre ( per veure la imatge més gran i amb més definició cliqueu a sobre)

Mapa del món: densitat de connexió a Internet

2009-05-18T20:33:00.004+03:00

Per fer més gran el mapa cliqueu a sobre del mateix.

Vivim en un món global, però no pel que fa a l'accés d'Internet i ni tampoc com en tantes altres coses: en el repartiment de la riquesa, en l'accés a la sanitat, en la justícia, l'accés a l'educació...

Quants metges per habitants hi ha al món?

2009-05-18T20:08:00.005+03:00

(Per veure el mapa més gran cliqueu a sobre del mateix)

En aquest mapa podeu veure clarament la diferència d'accés a la sanitat que tenen els països desenvolupats dels països subdesenvolupats, és escandalós! Sobretot mireu els números de l'Àfrica subsahariana. En alguns territoris hi ha un metge per cada 50.000 habitants, com comprendreu aquest metge no pot visitar a tots els seus pacients. A aquesta situació de mancança de facultatius si afligeix la de unes estructures i mitjans sanitaris gairebé o directament, inexistents.

El Canvi Climàtic

2009-05-18T14:05:00.006+03:00

No podem negar que l'activitat humana modifica i transforma la Natura. Les activitats humanes des de l'antiguitat han modificat d'una manera clara el territori, només heu de pensar en la gran quantitat de massa forestal que es va talar en l' edat Moderna, període dels grans descobriments. Els vaixells i les armes requerien gran quantitat de fusta, i això va originar la tala de grans masses forestals.

Aquest passat va patir un punt d'inflació a partir de la Revolució Industrial , quan la capacitat de transformar el territori creix d'una manera exponencial. Abans, per fer una carretera com la Via Augusta de Roma, es dedicaven moltes dècades. Avui en dia amb la maquinaria que hi ha, es trigaria molt menys temps a fer-la. De la contaminació atmosfèrica ja ni parlem! Sobretot a partir de l'aparició del automòbil s'ha vist molt incrementada, suposant un greu problema de salut per la gent que viu a les grans ciutats. Penseu que el 90% de les emissions de CO2 a l'atmosfera són produïdes pels mitjans de transport: cotxes, avions, camions, autocars...

Gràfic d'augment de Temperatures i Emissions de CO2 des de l'any 1860 al 2000:

el canvi climàtic

View more presentations from immav.

Evolució del plànol de Barcelona al llarg dels temps

2009-05-18T13:57:00.002+03:00

Ja havíem parlat del gran canvi de Barcelona després de l'aplicació del Pla Cerdà, on la ciutat sobrepassa els murs d'una manera ordenada i planificada amb visió de futur. Abans d'això com era la ciutat? I després del Pla Cerdà com va continuar creixent? Només heu de mirar el passador de diapositives per esbrinar les respostes:

Evolució UrbaníStica De Barcelona · Geografia Urbana · Ies Miquel Biada

View more presentations from Pauet.

Estatut d'autonomia del 1979

2009-05-13T14:13:00.001+03:00

L'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya, d'acord amb l'establert al títol vuitè de la Constitució espanyola de 1978. Defineix els drets i deures de la ciutadania de Catalunya, les institucions polítiques de la nacionalitat catalana, les seves competències i relacions amb l'Estat i el finançament de la Generalitat de Catalunya.Fou publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre de 1979. Les institucions polítiques definides en l'Estatut integren la Generalitat de Catalunya. El Govern espanyol presidit per Adolfo Suárez va restablir la Generalitat provisional el 29 de setembre de 1977 i va permetre el retorn de l'exili del President Tarradellas, el seu nomenament "formal" com a President i la constitució d'un govern provisional per preparar aquest estatut i les posteriors eleccions de 1980. El 18 de desembre de 1979, el rei Joan Carles I sancionà, com a llei orgànica de l'Estat, l'Estatut d'Autonomia de Catalunya (Llei Orgànica 4/1979, de 18 de desembre, publicada en el Boletín Oficial del Estado de 22 de desembre de 1979 i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 31 de desembre del mateix any).

Nous tipus de turisme: turisme extrem, espacial...

2009-05-11T14:35:00.002+03:00

Com a conseqüència dels últims anys de bonança econòmica hi ha hagut gent que a assolit grans fortunes. Aquest nous multimillonaris, han obert un nou mercat turístic dirigit a ells. Així moltes empreses vinculades al sector turístic proposen en els seus folletons, activitats pensades per aquests col.lectius. Són activitats que abans estaven restringides a un grup de professionals: alpinistes, astronàutes, científics... Però ara, si tens prous diners per pagar els preus desorbitats d'aquests viatges, pots convertir-te en un astronauta orbitant en la ISS, pujant a l'Everest o passant una temporadeta en una de les base de l'Antàrtida.

El primer Turísta espacial Català:

Xavier Gabriel, responsable de l'administració de loteria La Bruixa d'Or de Sort, la més famosa de l'Estat, vol convertir-se en un dels sis primers turistes espacials del món. La maquinària propagandística de Gabriel s'ha posat en marxa i ja ha anunciat que ha entrat en contacte amb Virgin Galactic, la companyia

creada per l'empresari multimilionari Richard Branson. El 2008, Xavier Gabriel vol formar part del passatge d'un vol espacial que arribarà a 150 quilòmetres de la Terra i estar sense gravetat durant uns minuts a l'espai. Tot plegat, previ pagament de més de 160.000 euros (prop de 27 milions de pessetes), segons les estimacions de Virgin.

La intenció del bitlletaire de Sort és aprofitar al màxim aquest singular caprici per fer una gira amb un autocar de La Bruixa d'Or arreu de l'Estat i recollir desitjos dels espanyols amb la intenció de llançar-los a l'espai. De passada, promocionarà la seva administració i la venda de dècims per Internet o telefòn mòbil.

Un altre objectiu de Gabriel és donar a conèixer la fundació que ha creat, destinada sobretot a donar suport a persones amb síndrome de Down. Segons Gabriel, "és un repte personal" que vol "compartir amb tothom"; un repte que es pot permetre i que, fins i tot, pot fer-li recuperar la despesa en poc temps.

La previsió de Virgin Galactic és que els primers vols de turisme espacial s'enlairin a finals del 2008, sempre que les proves avalin la viabilitat de les aeronaus que s'estan construint als Estats Units, concretament al desert de Mojave, a Califòrnia.

Aquests improvisats astronautes, com Gabriel, passarien per un reconeixement mèdic i un curs accelerat de només una setmana abans de volar en aquests prototips. Els aparells sortiran uns instants de l'atmosfera terrestre després d'una primera parada en una nau mare situada a 16 quilòmetres de la Terra.

Aquí teniu el vídeo promocional dels viatges espacials que proposa VirginGalàctic:

L'energia eòlica, avantatges i inconvenients.

2009-05-11T13:52:00.006+03:00

L'ésser humà ha utilitzat l'energia del vent (energia eòlica) des de temps immemoriables. Els molins per moldre del gra o extreure aigua del subsòl i les veles dels vaixells en són exemples.

Imatge d'un molí fariner: des de fa molt temps l'home a utilitzat la força del vent com a font d'energia. En el cas dels molins de vent fariners, l'energia eòlica es fa servir per moure una màquina.

Un camp eòlic: els molins de vent es solen localitzar en llocs elevats: altiplans, turons, carenes...

El vent és l'aire de la nostra atmosfera en circulació. Aquesta circulació es produeix pel fenomen de rotació del nostre planeta i pels canvis de temperatura que experimenta l'atmosfera, deguts a la radiació solar. Per tant, una vegada més, el Sol és la primera font d'energia.

INSTAL·LACIONS EÒLIQUES:

Pel que fa a la producció elèctrica, existeixen dos tipus d'instal·lacions. D'una banda, els parcs eòlics, sistemes que subministren electricitat a la xarxa i, d'una altra, les instal·lacions autònomes, és a dir, sense connexió a la xarxa, que són de menor potència i normalment s'utilitzen en aplicacions d'electrificació rural.

Els parcs eòlics s'instal·len, naturalment, en zones geogràfiques on hi acostuma a fer vent. A Catalunya hi ha parcs eòlics a Roses (Alt Empordà), Tortosa (Baix Ebre), El Perelló (Baix Ebre) i a Trucafort (Baix Camp i Priorat).

D'instal·lacions autònomes n'hi ha a: Figuerola del Camp (Alt Camp), Vilopriu (Baix Empordà) i Valls d'Aguilà (Alt Urgell)

AVANTATGES

Per valorar amb objectivitat les repercussions ambientals dels sistemes eòlics, cal considerar-los en relació als altres tipus de centrals de producció d'electricitat. En aquest sentit, hem de recordar que, aproximadament un terç de les emissions de CO₂ a Europa provenen de la generació d'energia elèctrica. Comparativament amb altres fonts de producció d'energia, les instal·lacions eòliques són clarament positives, donat que no provoquen agressions al medi tals com: emissió de substàncies tòxiques, producció de residus sòlids, pluja àcida, utilització de recursos o emissió de gasos responsables de l'efecte hivernacle (CO₂).

INCONVENIENTS

Tot i que l'eòlica és una energia neta i renovable, cal considerar l'impacte ambiental que pot ocasionar la instal·lació d'aerogeneradors en el medi natural.

En bona mesura, el desenvolupament de parcs eòlics s'ha postergat durant anys atès que no existeix encara una resposta clara a les objeccions presentades en relació al seu impacte ambiental i visual en l'entorn; hom ha considerat, des de determinats punts de vista, que els aerogeneradors constitueixen un element aliè i d'intrusió en el paisatge. Tot i això, l'anàlisi objectiu del seu impacte global es pot fer a partir dels següents conceptes:

- Alteracions al medi físic, degudes a l'ocupació del territori i a l'erosió del terreny ocasionat pel moviment de terres necessari, tant pels accessos com per a la fonamentació de les torres i les edificacions annexes.
- Alteracions al medi biòtic (flora i fauna). Quant a la flora, s'ha d'establir la recuperació de les àrees amb vegetació afectada. Pel que fa a la fauna, els estudis realitzats sobre mortalitat d'aus (per col·lisió o electrocució) estableixen que la influència de les instal·lacions eòliques és molt petita front a la produïda per altres causes. Les aus s'acostumen ràpidament al moviment dels aerogeneradors i, fins i tot, les aus migratòries desvien la seva trajectòria.
- Alteracions al medi humà (visuals i acústiques). L'estudi realitzat pels paisatgistes holandesos Veenenbosch i Bosch constitueix un dels intents d'identificació dels criteris òptims per a l'emplaçament i el disseny de parcs eòlics a Holanda. En comptes de repartir un gran nombre de parcs eòlics d'extensió petita o mitjana per tota la regió del litoral holandès, la seva proposta consisteix en establir un nombre més reduït de parcs anomenats de fort contrast, de tal manera que es potenciïn els aspectes distintius dels diferents paisatges agrícoles i tradicionals. D'aquesta manera, els aerogeneradors estableixen un diàleg amb les peculiaritats locals del paisatge. Associat a la repercussió visual dels aerogeneradors, cal considerar el potencial dels projectes paisatgístics i d'enginyeria de gran envergadura i la figura, en aquest sentit imprescindible, del paisatgista o arquitecte del paisatge.

Idelfons Cerdà i Sunyer ( l’urbanista Visionari)

2009-05-08T22:20:00.007+03:00

Retrat d'Ildefons Cerdà.

Va néixer a, Centelles 23 de desembre de 1815 i va morir a Caldas de Besaya, Cantàbria, el 21 d'agost de 1876, fou un enginyier, urbanista, arquitecte, jurista, economista, polític,...Un home polifacètic que va escriure la Teoria General de la Urbanización, obra pionera de l'especialitat, que el fa ser considerat un dels fundadors de l'urbanisme modern. El seu projecte més important va ser la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX, coneguda com Pla Cerdà , i que va crear l'actual barri de l' Eixample.

L’eixample de Cerdà:

El 1858 acaba la prohibició de construir fora de la muralla de Barcelona. Un any més tard, l'Ajuntament convoca un concurs públic per premiar el millor projecte d'eixample. El projecte guanyador, de l'arquitecte Antoni Rovira i Trias és finalment desbancat pel de l'enginyer Ildefons Cerdà, molt més innovador i que obté el suport del govern. L'eixample de Cerdà s'estructura en un tramat d'illes ortogonals que combinen habitatges i espais verds. El seu racionalisme i una radical voluntat igualitarista en fan un projecte original i únic, que només l'especulació ha emmascarat amb posterioritat.

Aquí teniu ( fotografia de dalt) el projecte tal i com el va pensar en Cerdà: com veieu en el projecte original les illes de cases no eren tancades com ara, sinó que eren obertes amb patis interiors. La forma actual de l’Eixample és conseqüència de l’especulació urbanística.

Imatge actual de l'Eixample, molt més urbanitzada que en el projecte Cerdà.

Hem de pensar que amb aquest projecte Cerdà va ser molt visionari, va pensar que la ciutat a la llarga necessitaria uns carrers més amples per acollir l’augment del trànsit ( en l’època del Cerdà no hi havien cotxes, ell pensava en els tramvies). Un altre aspecte innovador van ser els xamfrans. Els Xamfrans retallen les illes de cases (mançanes) quadrades i les converteixen en octogonals, així permeten una major visibilitat dels carrers per part dels conductors.

Imatge dels visionaris Xamfrans de l'Eixample.

Redes: Vida urbana, premio o castigo?

2009-05-08T13:43:00.002+03:00

Redes: Vida urbana, premio o castigo - Watch more Videos at Vodpod.

Crisis Financera (humor)

2009-05-08T13:25:00.001+03:00

Catalunya, la comunitat autònoma amb més destrucció de treball

2009-05-08T12:39:00.004+03:00

Catalunya és la comunitat que registra més atur el primer trimestre de 2009

El primer trimestre de 2009 s'han destruït a Catalunya 169.000 llocs de treball i s'ha convertit en la comunitat autònoma on més ocupació s'ha perdut de tot l'estat. Respecte al trimestre anterior, aquesta xifra representa gairebé un 80% més. Són dades de l'Enquesta de Població Activa que ha fet públiques aquest matí l'Institut d'Estadística. Si mirem els últims 12 mesos, Catalunya també és on més llocs de treball s'han destruït, en total, 304.000. Tot plegat fa que el nombre d'aturats s'hagi incrementat en 167.000 al primer trimestre.

L'atur supera els 4 milions al conjunt de l'estat espanyol

L'atur ha pujat en 802.800 persones en el primer trimestre de l'any al conjunt de l’estat espanyol, el 25% en relació amb el trimestre passat, de manera que el nombre total de desocupats s'ha situat en 4.010.700 i la taxa d'atur ha repuntat a gairebé 3,5 punts, fins al 17,36%, arribant al seu valor més alt en 11 anys.

El nombre total de desocupats ha superat per primera vegada els temuts 4 milions que el ministre de Treball i Immigració, Celestino Corbacho, va decartar el passat mes de gener. Aquestes dades són les més elevades de tota la sèrie comparable, que arrenca en el tercer trimestre de 1976, període al partir del qual l'INE té feta una retrospectiva de dades utilitzant la nova definició d'atur que va entrar en vigor fa uns anys.

De gener a març s'han destruït 766.000 llocs de treball (-3,8%), superant el nombre total d'ocupats la xifra de 19.090.800 persones. La major part dels llocs de treball destruïts, 509.700, eren ocupats per homes, respecte de 295.900 desenvolupats per dones. L'últim any, el nombre d'ocupats s'ha reduït en 1.311.500 persones (-6,4%).

El sector serveis ha generat 299.000 aturats en el trimestre, un 26% més, i la construcció ha augmentat la seva xifra de desocupats en 158.800 persones, amb un repunt del 27,1%. Destaca també l'increment en 188.400 aturats del col•lectiu que va perdre la seva ocupació fa més d'un any (aturats de llarga durada), amb un avanç relatiu del 24%. Pel que fa a les llars amb tots els seus membres en atur van augmentar en el primer trimestre del 2009 en 241.200, un 29,1% més sobre el trimestre passat.

Previsions de la Comissió Europea :

(per veure el gràfic més gran cliqueu a sobre)

Preguntes:

1. Busca a Internet quines són les Comunitats Autònomes que han perdut més llocs de treball i explica, amb les teves paraules, perquè creus que s'han vist afectades unes comunitats més que no pas unes altres.

2. Quins són els sectors econòmics més perjudicats per aquesta crisi?

3. Busca a Internet quines són les mesures que està aplicant el Govern i la Generalitat per intentar reduir els afectes d'aquesta crisis.

4. Estas d'acord amb les mesures que s'estan prenent? Tens alguna proposta interessant que creus que podria ajudar a superar o, almenys, intentar minimitzar els efectes de la crisi?

5. Mirant el gràfic de previsió de l'atur elaborat per la Comissió Europea: en quina posició és troba Espanya en comparació amb els seus veien europeus? Quins són els països menys afectats? i els més afectats?

Leopoldo Abadía explica la crisis en clau d'humor

2009-05-05T22:12:00.001+03:00

L'evolució de l'economia espanyola

2009-05-05T22:07:00.000+03:00

Evolucion de la economia espa�ola

View more presentations from renhsr.

Comerç i Transport

2009-05-05T22:04:00.000+03:00

El comercio

View more presentations from Isaac Buzo.

La red de transportes de España y Extremadura

View more presentations from Isaac Buzo.

Indústria i energia

2009-05-05T21:10:00.001+03:00

El sector industrial

View more presentations from Isaac Buzo.

Los espacios industriales

View more presentations from Isaac Buzo.

La energía

View more presentations from Isaac Buzo.

La terra es convertirà en un planeta com Tràntor?

2009-05-05T20:05:00.008+03:00

Avui us vull parlar de Tràntor:

Imatge del planeta Tràntor, seu de l'Imperi Galàctic.

Trantor és un planeta que apareix en una saga novel.lada de ciència ficció molt coneguda: Les Fundacions. Aquestes van ser escrites per un escriptor molt reconegut arreu del món que es deia Isaac Asimov. L'Isaac Asimov que el teniu a la foto de a baix ( l'home de les patillorras) , va immaginar-se un planeta on no hi havia ninguna superficie natural, tot estava urbanitzat. Aquest planeta era la seu del gran Imperi Galàctic, des d'on es decidien totes les qüestions importants de l'Imperi.

Fotografia del gran escriptor de ciència ficció Isaac Asimov.

A vosaltres us agradaria viure en un planeta on tot estigués urbanitzat? Us agradaria que la terra es convertís en un planeta fred com Tràntor?

Ara estareu pensant: per què ens parla d'un planeta que apareix en una novel.la de ciència ficció? Doncs us parlo de Tràntor, perquè el nostre planeta està apropan-se ràpidament al punt en el qual la majoria de la població humana viurà en àrees urbanes. Si voleu saber més del tema, cliqueu en aquest enllaç: Un món de ciutats.

La població del món: Quants som en aquest moment?

2009-05-05T19:39:00.005+03:00

Ara en aquests mateixos moments som uns: 6.906.735.529 de persones. Però només en el temps que trigui en escriure aquests missatge, segur que ja en serem uns 100 o 150 més. Si voleu veure a quin ritme creix la població del planeta, només heu d'entrar aquí: Població mundial.
Dins d'aquesta web també podeu veure les previsions de creixement - sempre i quan es mantingui el mateix ritme- de la població mundial al 2037. Arribarem sobradament als 10.000.000.000 d'habitants.

Amb aquestes previsions la pregunta que, irremeiablement, ens ve al cap és: serà capaç la terra de mantenir amb els seus recursos a tanta població?

Heu de pensar que avui en dia en el món hi ha 1/3 de la població que passa gana. Això en números són: 2.302.245.176 que passen gana a l'actualitat.

La desertització a Espanya.

2009-05-04T16:53:00.013+03:00

El procés de desertització del territori espanyol és molt preocupant. Si mireu al mapa, podeu observar que la major part de la península, exceptuant la part nord, està en un grau força gran de perill.

Les zones més afectades serien:

El sud-est peninsular: Múrcia, Alacant, Almeria i Albacete.

Les illes Canàries.

(per veure més gran el mapa cliqueu a sobre)

Camps de Golf per província:

Álava (4), Ávila (4), A Coruña (6), Albacete (2), Alicante (15), Almería (8), Asturias (12), Badajoz (2), Barcelona (19), Bizkaia (5), Burgos (4), Cáceres (2), Cádiz (21), Córdoba (2), Cantabria (7), Castellón (3), Ciudad Real (2), Cuenca (2), Gipuzkoa (3), Girona (14), Granada (4), Guadalajara (2), Huelva (6), Huesca (4), Illes Balears (23), Jaén (1), La Rioja (3), Las Palmas (11), León (2), Lleida (3), Lugo (3), Málaga (47), Madrid (31), Murcia (9), Navarra (3), Ourense (1) ,Palencia (1), Pontevedra (5), Salamanca (3), Segovia (3), Sevilla (4), Soria (2), Tarragona (5) ,Tenerife (10), Teruel (1), Toledo (4), Valencia (8), Valladolid (4), Zamora (1), Zaragoza (4).

Els camps de golf són infrastructures d'oci consumidores de molta quantitat d'aigua. És curiós que les zones amb més desertització d'Espanya, són també les zones amb més camps de golf ( exceptuant Barcelona, Madrid).

Preguntes:

Creieu que aquestes comunitats autònomes estan realitzant una bona política territorial? Estan gestionant bé els recursos dels quals disposen? Per què?

Per què creieu que passa aquesta situació paradoxal ( contradictòria)?

Quines mesures portaries a terme si fossis una persona amb poder de decisió en aquests territoris que estan en perill de desertització?

La Globalització: aspectes negatius i positius.

2009-05-04T14:42:00.003+03:00

En aquests últims anys hem vist com dins d’un món globalitzat ja no podem parlar de crisis o d’afectes locals. És certament, que l’aleteig d’una papallona a l’altra punta del món, té el seu afecte immediat arreu. Amb l’actual crisi econòmica, hem estat testimonis dels afectes negatius que té la globalització, ja que una crisi que només hauria d’haver afectat als EEUU ha acabat afectant a tot el món. Penseu també en el cas del nou virus de la grip, fins i tot els virus estan globalitzats!

De fet, heu de pensar, que quan els vostres pares ingressen diners en el banc, aquests diners no són guardats en una caixa forta a bon resguard. Sinó que aquests diners són invertits pels bancs en la compra d’accions, donats en forma de préstec a altres persones, invertits en altres negocis... Els diners es mouen per tot el món!

Per tant, ara vull que intenteu explicar amb les vostres paraules i amb exemples, quins creieu que són els aspectes negatius i els positius de viure en un món globalitzat.

Aquí teniu algunes imatges per reflexionar:

I dos acudits gràfics:

El relleu d'Europa i d' Espanya.

2009-04-28T21:02:00.001+03:00

El relieve de Europa

View more presentations from manusoci.

El relieve de España

View more presentations from manusoci.

Origen i cronologia de la crisis financera mundial.

2009-04-28T20:49:00.000+03:00

Origen y cronología de la crisis financiera y económica internacional

View more presentations from Harold Maduro.

La Globalització: cap a un sistema mundial.

2009-04-28T20:46:00.003+03:00

La Mundialización

View more presentations from jose.marti.

La població espanyola.

2009-04-28T20:37:00.001+03:00

Distribucion Poblacion

View more presentations from Isaac Buzo.

L'agricultura, la Ramaderia i la Pesca.

2009-04-28T20:29:00.005+03:00

Sector PrimariView more presentations from Txeli.

Paisatges agraris

View more presentations from iesriberadelsio.

Espacio Rural

View more presentations from Isaac Buzo.

El turisme a la mediterrània.

2009-04-15T19:58:00.006+03:00

La conca mediterrània té una excepcional riquesa de valors naturals i culturals que expliquen el seu potencial turístic. És per això que aquest espai és el principal focus d´ atracció turística del món. El 1996, aquest espai va acollir 175.726.000 turistes internacionals, que suposen un 30% del conjunt de turistes a nivell mundial. Les repercussions d´ aquest flux turístic en l´ economia de la Mediterrània són evidents: uns cinc milions de llocs de treball i més de 100.000 milions de dòlars anuals en ingressos, el que representa - en la franja litoral- al voltant del 7% del Producte Interior Brut. El turisme però, és també un agent que causa un gran impacte ambiental al litoral. La contaminació de les aigües, les agressions a la flora i la fauna subaquàtiques i, especialment, l´ agressió paisatgística són alguns dels símptomes més importants que es deriven d´ un model basat en el creixement extensiu i en el consum indiscriminat de sòl, molt per sobre de la capacitat de càrrega del territori. Aquest model turístic està basat en la concentració tant espacial com temporal. Espacial, perquè les infrastructures turístiques estan situades en la franja litoral, en una prima pel·lícula que ignora el rerapaís immediat; de fet, el 75% de l´ activitat turística es genera en els quatre països membres de la Unió Europea i només el 25% en la resta de la conca. I temporal, perquè l´ afluència turística presenta una acusada estacionalitat en el període estival, fet que incrementa l´impacte sobre el medi i debilita el model econòmic del turisme mediterrani.
És evident que la major part d´ espais turístics de la Mediterrània pateixen una crisis estructural. De fet, any rera any la conca mediterrània perd capacitat d´ atracció; encara que és el principal focus turístic del món, en els últims cinc anys ha perdut més de tres punts de la taxa mundial. La consolidació de noves àrees turístiques sembla més la conseqüència que no pas la causa de la devaluació de la Mediterrània com a destinació turística mundial; i és evident que la degradació del medi ambient - els impactes sobre un medi fràgil i vulnerable- és el principal factor de pèrdua de competitivitat dels espais turístics de la conca de la Mediterrània.

Respon raonadament les següents preguntes:

- Quines són les causes de la pèrdua de capacitat d’ atracció turística de la conca mediterrània?

- A quines altres àrees turístiques creus que marxen els turistes?

- Que penseu de l’ estat del turisme al vostre poble?

Mapa de les zones turístiques i del fluxes turístics en el món.

(Per fer més gran el mapa cliqueu a sobre del mateix)

Observa el mapa i contesta:

1. A quin hemisferi es troben els països més turístics del món?

2. On van dirigits els fluxes més grans de turisme?

3. Per què creus que passa això? Raona la resposta.

Construcció de piràmides de població

2009-04-01T22:24:00.000+03:00

Construcción de una pirámide de población

View more presentations from Daniel Gómez valle.

La Unió Europea

2009-03-31T23:14:00.001+03:00

La Unió Europea

View more presentations from Emili Darder.

Països enemics d'Internet

2009-03-31T22:45:00.001+03:00

- Per què creus que aquests països limiten o prohibeixen l’ ús d’ Internet?

- Sabries dir-me en quin règims polítics viuen aquests països?

Estat de les reserves mundials de pesca

2009-03-31T22:34:00.000+03:00

Com veieu l’ estat de les reserves mundials de peix als nostres oceans? Quin o quins són els oceans o mars que estan més malament?
Si fóssiu polítics amb capacitat de decisió, quines serien les solucions que adoptaries per intentar resoldre o almenys minimitzar el problema de la sobrepesca?

Megaciutats = Megaproblemes

2009-03-31T21:00:00.000+03:00

Las ciudades más contaminadas del planeta

De acuerdo con las últimas mediciones de la Organización Mundial de la Salud (OMS), las siete ciudades más contaminadas del planeta son México D. F., Pekín, El Cairo, Yakarta, Los Ángeles, Sao Paulo y Moscú. Un estudio sobre calidad de vida en grandes ciudades realizado por la consultora estadounidense William Mercer señala que en América Latina, además de Ciudad de México y Sao Paulo, las más contaminadas son Caracas, Quito, Bogotá y Río de Janeiro, a las cuales -según otros expertos- debe sumarse Santiago de Chile.

Según el mismo estudio, San Juan de Puerto Rico y Buenos Aires, en ese orden, son las de mejor calidad ambiental en la región. Vale la pena aclarar que en comparación con Europa, Asia y Norteamérica, son pocas las metrópolis latinoamericanas donde se realizan mediciones de contaminación del aire. Solo México, Santiago de Chile y Sao Paulo cuentan con programas de vigilancia de la calidad del aire e impacto sobre la salud y se encuentran en la fase de implementación de planes viables de control y prevención.

“El deterioro en la calidad del aire en América Latina y el Caribe tiene, entre sus principales causas, las emisiones atmosféricas provenientes de los sectores transporte, industrial y agrícola, el proceso de disposición de desechos, los incendios forestales y las fuentes domésticas. En combinación con condiciones topográficas y meteorológicas locales, que agravan su impacto, tienen un efecto muy importante sobre las poblaciones”, diagnostica un informe del Banco Mundial. Otros especialistas dicen que las razones que explicarían los altos niveles de contaminación del aire en la región serian el aumento de la urbanización, el consumo y la industrialización.

Rànquing de les ciutats per nombre d'habitants:

Posición	Ciudad	Población	País
1	Tokio	35 676 000	Japón
2	México D.F.	19 040 000	México
3	Nueva York	19 028 000	Estados Unidos
4	Bombay	18 978 000	India
5	Sao Paulo	18 845 000	Brasil
6	Delhi	15 926 000	India
7	Shanghái	14 987 000	China
8	Calcuta	14 787 000	India
9	Dhaka	13 485 000	Bangladesh
10	Buenos Aires	12 795 000	Argentina
11	Los Ángeles-Long Beach-Santa Ana	12 500 000	Estados Unidos
12	Karachi	12 130 000	Pakistán
13	El Cairo	11 893 000	Egipto
14	Río de Janeiro	11 748 000	Brasil
15	Osaka-Kobe	11 294 000	Japón
16	Pekín	11 106 000	China
17	Manila	11 100 000	Filipinas
18	Moscú	10 452 000	Rusia
19	Estambul	10 061 000	Turquía
20	París	9 904 000	Francia

Preguntes:

1. De quin tipus de països són les ciutats més contaminades del món?Són les que tenen més nombre d'habitants?

2. Quines són les causes de la contaminació? Creus que són les mateixes que pateix la ciutat de Barcelona?

3. Per què creus que no hi apareix a la llista cap ciutat europea?